Skip to content

COMUNICAT 98. Responem amb arguments a les excuses de Renfe, al respecte de l’Euromed

Renfe diu:

L’objectiu és enllaçar capitals de província en el menor temps possible de viatge i no es preveu de fer excepcions o canvis perquè s’aturen a l’Aldea (Baix Ebre).

Resposta:

L’Alta Velocitat o Velocitat Alta a l’Estat espanyol, ja siga feta amb Euromed o amb AVE i amb ample ibèric o UIC, té nombrosos exemples de ciutats que no són capital de província i on l’AVE sí hi fa parada: Tardienta (Huesca), Guadalajara-Yebes (Guadalajara) Puente Genil-Herrera (Córdoba), Antequera-SantaAna (Málaga) o Calatayud (Zaragoza). I en tot cas, dins la previsió de divisió territorial a Catalunya, la Vegueria de l’Ebre equival a la divisió provincial, per la qual cosa li correspondria també una parada de l’Euromed.

 

Estes localitats que són excepcions que Renfe no deu recordar, tenen un número bastant inferior de població beneficiada (per exemple, Tardienta no arriba als 1000 habitants). El nostre territori fronterer avasta un diàmetre d’uns 75 km, amb una àrea d’influència de més de 60 municipis del sud de Catalunya, nord de Castelló i est d’Aragó i uns 350.000 habitants. La ciutat de referència d’este ampli terrtori és Tortosa, tot i que l’estació central de les Terres de l’Ebre és la de l’Aldea-Amposta-Tortosa, situada a cavall d’estos tres municipis.

 

Espanya és, paradoxalment, el segon país del món, només per darrere de Xina, amb més quilòmetres d’alta velocitat, tot i que les xifres de viatgers estan molt allunyades d’altres països avançats amn una xarxa més reduïda: el 2008, França va tindre 113 milions de passatgers; Japó, prop de 300 i Espanya no va arribar als 20 milions d’usuaris. És hora d’aplicar la racionalitat a la mobilitat, no descuidar els desplaçaments de proximitat –que són els que usa la immensa majoria de la ciutadania- i permetre a nuclis de població i territori importants accedir a l’alta velocitat quan la seua densitat poblacional i la seua demanda ho justifiquen, com és el cas de les Terres de l’Ebre.

 

 

Renfe diu:

Des de Renfe remarquen que l’aturada d’estos trens d’alta velocitat a l’Aldea és una solució de caràcter temporal que deixarà de tindre vigència quan entre en funcionament la doble via entre Vandellòs i Tarragona. Afirmen que és una mesura de millora del servei de la línia R16 per al qual la Generalitat els hi paga i que en cap cas és per establir una oferta perdurable de trens Euromed a l’Aldea.

Resposta:

Estem d’acord en que la temporalitat ha d’afectar al preu (a dia d’avui bonificat per pal·liar les continuades incidències dels regionals i rodalies) però no pas al fet de l’aturada en sí. Entenem que el coll de botella de Vandellòs no admet més freqüències a dia d’avui, però un cop la variant Vandellòs-Tarragona amb doble via estiga enllestida i es recupere fiabilitat en el trànsit de regionals (veurem quan serà), l’estació central de les Terres de l’Ebre també mereix i necessita l’aturada de trens de velocitat alta, com qualsevol altra estació del Corredor Mediterrani, i llavors sí a preu convencional amb la tarifa comercial que corresponga, de manera que hi haja oferta de serveis de rodalies amb puntualitat i freqüències adequades i, a la vegada, hi haja també servei d’Euromed, amb un ventall de possibilitats que permeta a l’usuari viatjar a Barcelona-Tarragona de manera directa, semidirecta o de proximitat (amb aturades a totes les estacions). Naturalment, també reclamem poder connectar-nos amb normalitat amb el País Valencià, amb un Euromed que ens hi deixe pujar per viatjar sentit sud i que oferisca el servei integral –tal com reclamàvem en l’acció d’ahir- i també amb un servei de rodalies que vincule l’Ebre amb Castelló (al respecte ja hi ha hagut diverses inciatives parlamentàries que, però, encara no han donat el seu fruit).

El conveni actual entre la Generalitat i Renfe, pel què fa a l’Euromed, afecta el tram català. D’acord. Si l’excusa és que en este conveni no es contemplava res més, que en facen ara un altre de nou per cobrir estes noves necessitats plantejades. Reclamem, simplement, sentit comú.

 

FOTO: Juan Revillas

 

Per últim, volem afegir un nou element damunt la taula:

El criteri d’equidistància

Els Euromed fan aturades a Alacant, València, Castelló, Tarragona i Barcelona i la distància entre estes estacions catalanes i valencianes és d’uns 100 km entre cadascuna d’elles, aproximadament. El greuge que es produïx entre Castelló i Tarragona, just quan es canvia de comunitat: ens trobem un tram on hi ha uns 200 km durant els quals el tren no fa cap parada (a excepció feta dels que sí ho fan des del mes de novembre, esclar). És, per tant, de sentit comú, establir una parada a les Terres de l’Ebre, ja que es continuaria amb la lògica evolució de fer una aturada cada 100 km. Sinó, ens trobaríem amb l’inexplicable situació d’haver de desplaçar-nos quasi 100 km al nord o al sud (Tarragona o Castelló) per poder pujar a un Euromed. Resulta excessiva la distància entre Tarragona i Castelló, estos 200 km, en un tram central i en ple Corredor del Mediterrani.

 

Per tant, reclamem:

  • A Renfe que oferisca un servei digne, integral i permanent a les Terres de l’Ebre, amb regionals de qualitat i trens d’alta velocitat, com l’Euromed (ara a preu bonificat i, després, un cop enllestida la doble via Vandellòs-Tarragona, a preu comercial).

 

  • A la Generalitat que no se’n rente les mans, que defense els interessos de Catalunya (qui defensa una part del país, el defensa tot) i que done suport a la ciutadania i treballe amb Renfe perquè l’Euromed a l’Ebre siga un servei estable, durador i complet, tant cap al nord com cap al sud i que, si s’escau, teixisca ponts de diàleg amb la Generalitat valenciana pel benefici del conjunts dels seus habitants.

 

Informem que en les properes setmanes, tenim la intenció de sol·licitar una reunió formal amb responsables de Renfe per abordar estar situació. No ens resignem a un trist comunicat ple d’excuses. Si solucionessen els problemes que generen amb la mateixa cel·leritat que responen per escrit i matusserament a les nostres mobilitzacions, potser no seríem on som. Lluitarem fins al final per assolir una mobilitat justa.

COMUNICAT 97. QUE L’EUROMED OFERISCA UN SERVEI COMPLET I PERMANENT

Una vintena de persones es desplacen en tren fins a Castelló en un viatge reivindicatiu que reclama que des de l’Ebre també es puga viatjar cap al sud amb Euromed

 

Sota el lema ‘Volem pagar’ una cinquantena de manifestants s’han concentrat a l’estació central de les Terres de l’Ebre Sud, la de l’Aldea-Amposta-Tortosa, per reclamar poder viatjar amb Euromed cap al País Valencià, una possibilitat que a dia d’avui Renfe no permet.

Els manifestants han mostrat el seu rebuig a este fet inverossímil que fa que des de les Terres de l’Ebre es puga fer servir l’Euromed en direcció nord però no cap al sud. “No és un problema tècnic, el tren ja s’atura, ni tampoc de pressupost, ja que estem disposats a pagar el que el bitllet coste i no demanem cap tracte tarifari especial, és simplement una qüestió de manca absoluta de voluntat política, tan trist com això”.

Els assistents a l’acte s’han concentrat a l’andana just en el moment en què l’euromed de les 9.30h s’aturava provinent de Barcelona, amb els diputats participants ja a bord. D’aquestes persones concentrades, una vintena, han accedit al tren al crit de ‘Volem pagar’. En esta ocasió, els interventors ens han permès accedir al tren amb normallitat i, a més, en cap moment del recorregut no ens han demanat el bitllet. I és que els participants en l’acció han hagut de comprar-se el bitllet entre Tarragona i Castelló davant la impossibilitat de fer-ho des de l’Aldea mateix perquè Renfe no permet esta opció. Així, han acabat pagant més del trajecte realment fet. “Quan diem ‘Volem pagar’, este dient que volem usar el transport públic, que volem pujar al tren legalment i pagar pel trajecte fet, ni més ni menys. Demanem, simplement, que un tren que ja s’atura a l’estació, admeta passatgers per dirigir-se a la següent parada cap al sud”. El problema, però, no és només econòmic, ja que avui, en tractar-se d’un acte reivindicatiu amb nombrós seguiment d’activistes i representants polítics i la presència dels mitjans de comunicació, els interventors han fet la vista grossa i han permés els manifestants accedir al tren, però habitualment, els mateixos revisors fiquen molts problemes als ciutadans de l’Ebre que volen pujar al tren per desplaçar-se cap a Castelló o València, al·legant que, pel que fa al sud, “esta és només una estació de baixada, no de pujada”, encara que hagen comprat un bitllet des de Tarragona. S’han donat situacions límit denunciades per usuaris a esta plataforma en què no s’ha deixat pujar els viatgers o que han hagut de discutir perquè els deixessen fer-ho. Així, pel que fa a la connexió amb el País Valencià, l’Euromed acaba passant de llarg de les Terres de l’Ebre a efectes reals, tot i aturar-s’hi.

Membres i portaveus de la PTD, amb lo bitllet que han hagut de comprar entre Tarragona i Castelló. Foto: Agència Catalana de Notícies

No demanem cap nova aturada ni cap tracte tarifari especial, sinó simplement que, pagant el preu comercial que corresponga i s’estipule, se’ns permeta pujar a un tren que ja a dia d’avui s’atura a la nostra l’estació central, per així continuar el viatge cap al sud i a la inversa, perquè tampoc els usuaris de València o Castelló poden comprar bitllets per vindre cap a l’Ebre amb Euromed, sí en canvi cap a Tarragona i Barcelona, passant de llarg de les Terres de l’Ebre a efectes reals, malgrat fer-hi parada. El viatge reivindicatiu s’ha desenvolupat amb tota normalitat, els activistes i representants polítics han arribat sense incidències fins a l’estació de Castelló (a les 10.18h), des d’on a les 10.50h han agafat un talgo de tornada, direcció Terres de l’Ebre (11.55h), Tarragona i Barcelona.

Estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa

Antecedents:

L’euromed fa vint anys que està en funcionament unint València (o Alacant) amb Barcelona pel Corredor Mediterrani i feia vint anys que passava de llarg de les Terres de l’Ebre, de manera que entre Castelló i Tarragona no hi havia cap parada (són uns 200km) i quan, a més, entre cada aturada hi ha habitualment 100km (Alacant-València-Castelló / Tarragona-Barcelona).

 

Des del novembre passat, gràcies en gran part a la lluita ciutadana cívica i sostinguda en el temps, dels 16 euromed que passen per l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta se n’aturen 8, però l’oferta encara està mancada i només et permeten viatjar per territori català, és a dir, de l’Ebre cap a Tarragona i Barcelona i viceversa.

 

L’explicació que es dóna, tant des de Renfe com des de la Generalitat de Catalunya, de que l’Euromed a l’Ebre és un servei temporal mentre no s’acaben les obres de la variant de Vandellòs-Tarragona i per pal·liar les mancances dels rodalies i regionals, responem dient que les Terres de l’Ebre mereixem una estació central per a trens d’alta velocitat, tant per criteris de població, com de pes polític i històric, com d’equidistància (perquè, així, hi ha una parada cada 100km, apròximadament), que exigim que l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa siga comercial a tots els efectes, de connexions i freqüències, com qualsevol altra estació del Corredor Mediterrani, i que hi ha moltes altres estacions d’AVE, per exemple, que no són capital de província (una altra excusa que se’ns dóna), amb molta menys incidència en quant a número d’habitants, i que sí disposen d’aturada (Tardienta, Calatayud, Puente Genil, etc).

 

Seguirem lluitant per allò que és just, que és poder pujar a un tren per viatjar a l’estació següent. El que no és de rebut és que la ciutadania hage de reivindicar allò que és de sentit comú. Reclamem, simplement, normalitat i que l’Euromed oferisca un servei complet i permanent, que siga un tren que ha arribat per a quedar-se, a tots els efectes.

Estació de Castelló

_______________________________________

Representants polítics que han fet el viatge reivindicatiu:

Diputats al Parlament de Catalunya: Ferran Civit (ERC, JxSí), Sergi Saladié (CUP), Carles Castillo (PSC), Carles Prats (Demòcrates, JxS) i Francisco Javier Domínguez (C’s).

 

Altres representants: Dani Andreu (ERC, president del Consell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l’Aldea), Carme Navarro (ERC, presidenta del Consell Comarcal del Montsià, Gemma Carim (PDeCAT, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre), Miquel Aubà (Senador ERC), Jordi Gaseni (alcalde de l’Ametlla de Mar i vicepresident de l’AMI), Teresa Esmel (PSC, alcaldessa de Godall), així com representants dels sectors socioeconòmics, com el portaveu de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril a Tarragona, Carlos Montejano, i els secretaris generals de CCOO i UGT a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó i Valentí Marín.

 

Així mateix, també s’han desplaçat fins a l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa per donar suport a l’acció, tot i no poder viatjar fins a Castelló, Enric Roig (PSC, regidor de Tortosa i vicepresident del Consell del Baix Ebre), Cristina Bel (regidora de Movem Tortosa), Adam Tomàs (ERC, alcalde d’Amposta), Mònica Sales (Presidenta PDeCAT a l’Ebre), Josep Maria Franquet (president del Consell Econòmic i Social), Maria Beltran (PSC, alcadessa de Tivenys) i representants del sindicat USOC.

[demanem disculpes si ens deixem algú, estos són tots els noms que nosaltres hem pogut comprovar]

Així mateix, han donat suport a l’acció tot i no assistir-hi: Compromís, Catalunya Sí Que Es Pot, ANC Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural Ebre.

 

COMUNICAT 95. Lluís Llach encapçalarà la propera mobilització sota el lema ‘Volem pagar’

L’acció consistirà en anar a Castelló amb Euromed des de les Terres de l’Ebre, viatge que a dia d’avui Renfe no permet fer, ja que amb l’Euromed només et dixen viatjar cap al nord, dins territori català.

 

 

Dia: Dimecres, 7 de juny a les 9h a l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa

Lema: ‘Volem pagar’

Acció:  Viatjar amb Euromed des de les Terres de l’Ebre fins a Castelló

(i tornar amb el Talgo, amb l’acció com a tal ja conclosa)

 

Reivindicació:

– Que es puga viatjar amb Euromed des de l’Ebre també fins al País Valencià i viceversa.

– Que l’estació central del sud de l’Ebre, L’Aldea-Amposta-Tortosa, siga comercial a tots els efectes, també en les connexions i en número de freqüències dels mateixos trens Euromed, com qualsevol altra estació central del Corredor Mediterrani.

 

Antecedents:

L’euromed fa vint anys que està en funcionament unint València (o Alacant) amb Barcelona pel Corredor Mediterrani i feia vint anys que passava de llarg de les Terres de l’Ebre, de manera que entre Castelló i Tarragona no hi havia cap parada (són uns 200km) i quan, a més, entre cada aturada hi ha habitualment 100km (Alacant-València-Castelló / Tarragona-Barcelona).

Des del novembre passat, gràcies en gran part a la lluita ciutadana cívica i sostinguda en el temps, dels 16 euromed que passen per l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta se n’aturen 8, però l’oferta encara està mancada i només et permeten viatjar per territori català, és a dir, de l’Ebre cap a Tarragona i Barcelona i viceversa.

 

Objectius:

L’acció de protesta pretén reivindicar, novament, el dret de poder viatjar amb normalitat cap al País Valencià amb Euromed. No es demana cap nova aturada ni cap tracte tarifari especial, sinó simplement que, pagant el preu comercial que corresponga i s’estipule, se’ns permeta pujar a un tren que ja a dia d’avui s’atura a la nostra l’estació central, per així continuar el viatge cap al sud i a la inversa, perquè tampoc els usuaris de València o Castelló poden comprar bitllets per vindre cap a l’Ebre amb Euromed, sí en canvi cap a Tarragona i Barcelona, passant de llarg de les Terres de l’Ebre a efectes reals, tot i aturar-s’hi.

 

Demanem al Govern de la Generalitat i a Renfe (també a la Generalitat valenciana) que, de la mateixa manera que els dos primers van arribar a un acord perquè l’Euromed d’aturés a territori ebrenc, facen ara el mateix per poder viatjar també cap al sud i fer que l’estació central de les Terres de l’Ebre esdevinga comercial a tots els efectes, sense mesures temporals o transitòries sinó amb plenitud de condicions i de manera permanent. Considerem que es tracta únicament d’una qüestió política.

 

Logística:

Lluís Llach i la resta de diputats i representants polítics de fora de l’Ebre, sortiran de Barcelona o Tarragona amb l’Euromed de les 8h o les 8.54h, que fa parada a l’Ebre a les 9.32h i arriba a Castelló a les 10.18h.

Sants      Tarragona   Ebre       Castelló

8h            8.54h           9.32h     10.18h

 

La resta de persones de les Terres de l’Ebre participants de l’acció estaran a l’estació de l’Ebre des de les 9h, amb la premsa convocada. Fem una crida perquè, tot i ser entre setmana, la gent acudisca a l’estació de l’Aldea, ja siga per a viatjar (previ bitllet adquirit) o per a donar suport a l’activitat i acomiadar els qui viatjaran.

La idea és que durant el minut escàs que el tren fa aturada a l’estació, Lluís Llach i altres diputats puguen baixar un instant a l’andana per rebre els companys de la plataforma, saludar-los (fer alguna petita declaració als mitjans si és que hi ha prou temps, ja es veuria) i llavors, tots junts, continuar el viatge fins a Castelló.

 

Els usuaris comprarem el bitllet de Tarragona a Castelló, és l’única manera de fer-ho legalment ja que, com vos diem, l’opció Ebre-Castelló o Ebre-València no és possible. Per tant, pujarem amb el bitllet en mà, havent inclús pagat més del recorregut que farem. Convidem la ciutadania a participar-hi, ja siga viatjant fins a Castelló amb el grup o bé acudint a l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa per rebre el tren i acomiadar els usuaris que sí que puguen viatjar cap al sud.

 

Un cop a Castelló, baixarem i esperarem una mitja hora el Talgo de tornada (Euromed no pot ser, pel mateix motiu –no poder comprar bitllet- i sobretot per les poques freqüències, que ens farien haver d’esperar fins a la tarda). Nosaltres baixarem a l’Ebre i els diputats o representants polítics de fora continuaran fins a Tarragona o fins a Sants. L’horari de tornada és el següent:

 

Castelló     Ebre       Tarragona     Sants

10.50h       11.55h     12.39h           13.40h

 

(No importa el seient on els ciutadans es compren el bitllet, un cop a dalt mirarem de reunir-nos al bar. El trajecte dura menys d’una hora)

A dia d’avui, a més del cantautor, ja han confirmat la seua assistència els diputats següents:

– Ferran Civit (Junts pel Sí)

– Sergi Saladié (CUP)

– Carles Castillo PSC

– Carles Prats (Demòcrates, Junts pel Sí)

– Hortènsia Grau (CSQP) * Baixa d’última hora per motius d’agenda parlamentària

 

i els representants territorials:

– Dani Andreu (ERC, president del Consell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l’Aldea)

– Carme Navarro (ERC; presidenta del Consell Comarcal del Montsià

– Gemma Carim (PDeCAT, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre)*

– Miquel Aubà (Senador ERC) *

– Enric Roig (PSC, regidor de Tortosa i vicepresident del Consell del Baix Ebre)

– Adam Tomàs (ERC, alcalde d’Amposta)

– Mònica Sales (Presidenta PDeCAT a l’Ebre)

– Representants i dirigents de CCOO i UGT a l’Ebre

 

Així mateix, donen suport a l’acció però encara sense haver dit quin representant enviaran:

Compromís, Ciudatans, ANC Terres de l’Ebre, Òmnium Cultural Ebre i USOC.

També s’ha convidat, sense haver rebut encara resposta, diversos representants del PDEcat:

– Alcalde de Tortosa, Ferran Bel; president del consell comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, o el Delegat del Govern, Xavier Pallarès. El Director dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat, Antonio Suárez, ha declinat l’oferta per motius d’agenda.

(a mesura que més persones vagen confirmant la seua assistència, actualitzarem la llista*)

 

Igualment, tota iniciativa parlamentària que se’ns faça conèixer, també la farem saber, com és el cas de la pregunta que el diputat al Congrés per En Comú-Podem i alcalde d’Altafulla, Félix Alonso, ha formulat en saber-se la nostrac acció de protesta. Aquí en teniu la captura de pantalla:

COMUNICAT 94. El Síndic reclama al Parlament la creació de l’ATM de l’Ebre i que es puga viatjar amb Euromed al País Valencià

Rafael Ribó i el seu equip presenten a la Comissió del Parlament l’Informe sobre el dret de les persones en els serveis ferroviaris a Catalunya, així com també un informe sobre autopistes.

La compareixença, que va tindre lloc ahir a la tarda (dilluns 24 d’abril), ha comptat amb la presència dels portaveus de tots els grups de l’arc parlamentari, que també han intervingut. Des de l’oficina del Síndic es va convidar la Plataforma Trens Dignes Ebre-Priorat a assistir-hi com a públic mentre es podruïa la sessió. La mateixa oficina del Síndic ha emès una nota de premsa que trobareu a l’enllaç següent:

http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=4397

 

Per part nostra, volem afegir simplement una petita valoració al respecte:

 

– En primer lloc, constatar novament la importància de la tasca del Síndic i el seu equip de treball. Per a nosaltres hi ha un abans i un després de la seua aparició en la lluita per la mobilitat i els trens dignes a les Terres de l’Ebre.

 
– Dins el global de l’informe, Rafael Ribó en la seua intervenció ha reclamat dos aspectes que ara mateix són cavall de batalla al nostre territori: la creació de l’ATM de les Terres de l’Ebre i la posada en marxa del servei integral de l’Euromed perquè es puga viatjar també cap al País Valencià, i no només cap al nord com fins ara.

– En este sentit, ens reconforta que una institució del seu prestigi secunde els arguments que fa temps venim aportant des de la plataforma, ja que el Síndic ha recordat que la Taula de Mobilitat de l’Ebre que el Govern vol presentar en breu és una “distracció” i no pot presentar-se com un ens al mateix nivell que una ATM que, recordem, estava prevista en la Llei de Mobilitat del 2003: portem 14 anys de retard. Som al 2017 i encara hem d’anar demanant allò evident.

 

Referent a este aspecte i en relació a les declaracions que també ahir (dilluns) va fer el Delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarès (a Canal 21) sobre la imminent creació d’esta Taula, us informem que des de la Plataforma esperarem a que siga presentada oficialment per tindre els suficient elements de juí i valorar-ne el contingut concret. Ja avancem, però, que no acceptarem gat per llebre i que cal que l’organisme tinga capacitat executiva i de finançament, tal com marca la llei.

COMUNICAT 93: Exigim l’ATM, intermodalitat i que l’Euromed permeta viatjar cap al País Valencià

La Plataforma Trens Dignes (PTD) hem elaborat un document (enllaç per al pdf al final d’esta entrada), éssent que cap administració ni operadora no ho ha fet, que relaciona els trajectes d’autobusos amb l’estació central de tren de l’Ebre-Sud (Aldea-Amposta-Tortosa), en especial la correspondència dels trens Euromed  amb els busos procedents de i amb direcció a Tortosa i Amposta (que d’altra banda són els únics convois que es veuen beneficiats de la tan reclamada intermodalitat. Hi ha correspodència amb els Euromed, però no  amb talgos i regionals). Confeccionant aquest treball, la PTD volem avisar la ciutadania en general i els usuaris en particular que quan a internet es diu “Arrabal de Sant Ramon” hauria de dir-hi “Estació de FF.CC. l’Aldea, Amposta, Tortosa”. Per tant, al nostre document així ho fem constar i que l’usuari sàpiga que si vol anar a l’estació de ferrocarril, ha de mirar on -incomprensiblement- hi diu ‘Arrabal de Sant Ramon’.
A part de denunciar la manca d’estos fulletons informatius, que es podrien fer arribar als usuaris per diversos canals i que hem elaborat nosaltres amb més senzillesa, la PDT també volem posar damunt la taula la necessitat que els busos llançadera s’amplien a l’estació d’Ulldecona per donar servei a aquella població i la zona sud del Montsià.

Per altra banda, la línia d’El Perelló, l’Ametlla, l’Ampolla i Tortosa, ni té parada a l’estació de ferrocarril esmentada, ni té tarjeta T10/120.
En este mateix sentit la PTD reclamem que tots els usuaris del territori tinguen accés a la tarjeta T10/120 i, per tant, reclamem que totes les empreses que operen al territori (fins a cinc) puguen oferir la tarjeta. A dia d’avui, només Hife i Plana ho poden fer. En el mateix sentit cal dir que a l’Estació de Mora la Nova només hi accedeix el bus conegut com la “Rubia” i que molts dels enllaços amb l’Estació de bus a Móra d’Ebre no es corresponen amb cap sortida d’autocar.
Exigim, d’una vegada per totes, que es faça realitat la Tarjeta T10/120 amb tots els operadors que fan servei a les Terres de l’Ebre i tornem a reivindicar la implantació de l’ATM de les Terres de l’Ebre com a ens per resoldre tot este desgavell al que estem sotmesos actualment.

Finalment, tornem a reclamar que l’Euromed a l’Ebre tinga parada comercial a l’Aldea-Amposta-Tortosa per tal que els usuaris puguen viatjar també cap al sud, i no només cap al nord com passa ara, i utilizar-lo per anar a i vindre de Castelló, València i Alacant.

 

Enllaç per descarregar-se el PDF d’horaris de busos i trens a l’estació central de l’Ebre-Sud (l’Aldea-Amposta-Tortosa)

https://trensdignesebre.files.wordpress.com/2017/04/horaris-bucc81s-tort_est-ffcc-l_aldea-i-tornada.pdf

 

COMUNICAT 92. MÉS FETS I MENYS PARAULES (valoració de l’anunci d’inversions fet per Rajoy)

FOTO: Carme Gaseni

Allò que necessita el territori, i el país, no són nous anuncis d’inversions sinó l’acompliment de les promeses fetes anteriorment. Rajoy promet ara 1.900 M€ en rodalies durant esta legislatura (la meitat del que ja s’havia promès el 2008 i que encara no s’ha complit) i ho ha emmarcat en una xifra total de 4.000 M€ en l’horitzó 2025, la mateixa quantitat que preveïa el pla 2008-2015, també incomplerta.

 

La lluita d’esta plataforma, des dels seus inicis, ha conviscut en un context polític extraordinari entre el govern de l’Estat espanyol i el de la Generalitat de Catalunya en el què les infraestructures, especialment les ferroviàries, han sigut cavall de batalla de bona part del discurs d’ambues parts. Dixant de banda les desavinences encara existents amb el Departament de Territori i Sostenibilitat (renovació de convois, creació de l’ATM a l’Ebre, etc) i reconeixent els avenços aconseguits fins ara gràcies a la mobilització ciutadana i a una major sensibilitat del Govern (tarifes, aturada de l’Euromed, freqüències), ens centrem avui en infraestructures (competència del Ministerio de Fomento) i en la conferència que el president Rajoy ha fet avui a Barcelona.

 

L’anunci d’inversions a les Terres de l’Ebre, històricament i malauradament, ha estat més un declaració de bones intencions que no pas una realitat. Una part important, finalment, no s’acaba materialitzant i les que són pressupostades, en moltes ocasions, no arriben a executar-se mai o bé es presenten com a inversions quan en realitat volen ser compensacions per evitar mobilitzacions ciutadanes o perquè s’apropen eleccions. Amb quins arguments nous pretenen que ara donem validesa a este nou anunci fet pel president Rajoy? Què té de diferent respecte als altres que s’han incomplert? Per què ens els hauríem de creure ara? A més, dels suposats 4.000 M€, quants serien destinats a les Terres de l’Ebre? Quines prioritats d’actuació hi hauria?

 

El primer pla de Rodalies de Catalunya (2008-2015) preveïa una inversió de 4.000 M€, dels quals a dia d’avui només se n’han executat un 10%. Posteriorment, el 2013, la llavors ministra, Ana Pastor i el llavors conseller, Santi Vila, van pactar un acord de mínims que marcava les prioritats pressupostàries més urgents per pal·liar aquell incompliment: aquell segon pla era de 306 M€ (ja n’havíem perdut 3.694 M€ pel camí), per ser invertits abans del juliol del 2016. D’allò, només se n’ha executat un escàs 5 per cent. Per no parlar d’Adif, que assegura que, jurídicament, no té l’obligació de complir els acords (i es queda tan ample) i només ha invertit poc més d’un 25 per cent del promès.

Si parlem del Corredor del Mediterrani, el 2011, la Comissió Europea va considerar-lo una obra prioritària, que ha de connectar la costa est de la península ibèrica amb el centre i el nord d’Europa. Ja llavors es va dir que part d’esta obra comptaria amb finançament comunitari. Els incompliments en esta matèria són reiterats. A més dels genèrics a tot el litoral espanyol (com el fet de que encara no hi ha cap línia ferroviària entre Múrcia i Almeria), a les Terres de l’Ebre patim un dels incompliments més flagrants: entre Vandellòs i Tarragona encara hi ha via única, éssent l’únic tram de tot el Corredor que patix esta anomalia, un coll de botella crític. Porten 20 anys per construir 40 km de via. Una vergonya.

 

Per si això no fos prou greu, l’escàndol va saltar fa poques setmanes quan es va saber que prop de 1.000 M€ del fons reservat del corredor mediterrani havien servit per a pagar obres del corredor central, com ara el túnel d’Atocha-Chamartín o la connexió de l’aeroport de Barajas amb el TGV. Extrem que s’alimenta amb el tuit que ahir va fer el ministre De la Serna quan va dir: “El #corredormediterraneo avanza. Castellón estará a 2h 25 min de Madrid gracias a este nuevo tramo que he visitado hoy”. I ara, en el tram català del Corredor, prometen 677 M€ fins al 2020, assegurant que l’any vinent, el 2018, estarà enllestit el coll de botella adés esmentat. Els fets contradiuen les seues paraules.

 

Per tant, 9 anys després del primer pla de rodalies, gairebé som on érem: més promeses, xifres d’inversió similars i mateixes infraestructures mal mantingudes o no construïdes. La xarxa arrossega una desinversió crònica (agreujada amb la comparativa amb altres comunitats autònomes) que fa que el govern d’Espanya no tinga credibilitat i que este nou anunci s’assemble més al conte de ‘que ve el llop’ que no pas a una oferta seriosa. Exigim al Gobierno:

 

  • Construcció i posada en marxa de la doble via Vandellòs-Tarragona.
  • Reobertura de les estacions de Móra la Nova i Ulldecona.
  • Implementació íntegra del servei d’Euromed a les Terres de l’Ebre, perquè es puga viatjar també cap al sud, cap al País Valencià.
  • Manteniment de les infraestructures existents a l’R15 i l’R16 en condicions adequades, per evitar els centenars d’incidències continuades.

 

La manca de noves inversions i l’incompliment reiterat de les ja promeses anteriorment, ja no pot respondre a aspectes tècnics o qüestions econòmiques sinó que es tracta, simplement, de manca de voluntat política. Menys promeses i més complir el que ja estava previst i no s’ha complit.

COMUNICAT 91. PROP DE 200 PERSONES TALLEN LA VIA A MÓRA LA NOVA

img_5864 img_5870

Sota el lema #maltractatsR15, desenes de veïns de les quatre comarques de l’Ebre i el Priorat s’han concentrat davant l’estació de la població per, un cop acabat l’acte oficial, tallar la via del tren durant uns vint minuts en el moment en que el regional Barcelona-Madrid hi feia aturada i que ha arribat, per a variar, amb més de 10 minuts de retard.

“Ens calen polítics dignes, perquè de la mateixa manera que no tots els mals de Catalunya són culpa de Madrid (tot i que una bona part, sí), tampoc tots els mals de l’Ebre són només culpa de Barcelona i la Generalitat”. Amb esta contundència s’expressaven els portaveus de la plataforma, que avui ha aconseguit reunit prop de 200 persones a l’estació de Móra la Nova, en defensa d’esta línia que atravessa el nord de les Terres de l’Ebre (l’R15). I és que en el manifest, llegit per l’escriptor Miquel Esteve, i en els parlaments de Montse Castellà i Josep Casadó, a més d’haver-hi demandes a la Generalitat (ATM de les Terres de l’Ebre, nova freqüència matinal, renovació de convois i eliminació dels horaris que fan la trampa d’incloure els retards) i al Govern central (reobertura de l’estació i manteniment adequat de la infraestructura) s’ha reclamat també unitat d’acció als polítics ebrencs i “i que no pensen només de 4 en 4 anys”, que és el que dura una legislatura. Precisament, d’entre els representants polítics més destacats que han assistit a l’acte, hi ha el diputat al Congrés per Podem i alcalde d’Altafulla, Félix Alonso; els diputats al Parlament de Catalunya pel PSC, Carles Castillo i per la CUP, Sergi Saladié; el senador d’ERC, Miquel Aubà o la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcaldessa de Vinebre (PDECat), Gemma Carim, a més d’alcaldes del territori, encapçalats pel mateix batlle de Móra la Nova, Francesc Moliné.

 

Des del moviment social s’ha volgut recalcar que l’estació de Móra la Nova desenvolupa un paper estratègic de vertebració del territori “éssent l’estació de referència de Móra la Nova, Móra d’Ebre i Gandesa”, afirmació llargament aplaudida, i s’ha ficat igualment l’accent en el fet que el transport públic de qualitat és un dret de la ciutadania i “els drets no s’aconseguixen complint sempre les lleis”, en referència a l’acció contundent (tallar la via) amb que ha acabat la concentració i que s’ha decidit en assemblea pels mateixos assistents, un cop finalitzada la lectura del manifest.

img_5865

La concentració ha comptat també amb la presència i el suport d’entitats com la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial a Móra la Nova (amb el seu president, Jordi Sasplugas, al capdavant), la Plataforma en Defensa del Ferrocarril de Tarragona (amb el seu portaveu Carlos Montejano), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium i diverses joventuts de diferents partits polítics. L’acte de protesta ha conclòs amb un vermut per a tots els assistents, gentilesa del bar de la població ‘Punt de xalar’ i durant tot el matí hi ha hagut música en directe gràcies al grup ‘Els pirates’.

img_5859

(A continuació copiem el text íntegre del manifest on hi trobareu també les fites aconseguides fins ara a l’R15 i més detall de les demandes que han propiciat la convocatòria d’esta acció de protesta)

 

MANIFEST MÓRA LA NOVA , 4 de març de 2017

Actualment la línia R15, que unix Barcelona amb Saragossa travessant el Priorat, la Ribera d’Ebre i part de la Terra Alta, és una de les principals vies que s’utilitzen per traslladar mercaderies des de França i la capital catalana cap a la resta d’Espanya. Uns convois que sovint acaben fent lo trajecte a la inversa tornant per l’R14, que és la línia que s’endinsa a Catalunya per la demarcació de Lleida i arriba a Reus i Barcelona i d’allí, cap a la frontera. En este sentit, la continuïtat de l’R15 podria perillar si el desdoblament de l’R14 es planteja en térmens de substitució i no de complementació, ja que podria acabar passant que totes les mercaderies acabessen circulant per aquella via. Este desdoblament provocaria que la línia que dóna servei al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta quedés pràcticament sense transport de mercaderies i amb un volum reduït de passatgers que en faria molt difícil la seua continuïtat (cal recordar, que per Móra la Nova hi passen uns 80 convois al dia, dels quals només 12 són de passatgers). Per tant, pensem que són dos línies que poden conviure, sempre i quan la millora d’una no supose l’abandonament de l’altra (lo desmantellament de qualsevol infraestructura existent és sempre irreparable i al territori en tenim alguna experiència).

 

Volem posar en valor la importància d’una infraestructura ferroviària com la que ens ocupa, ja que si ara s’hagués de construir de cap i de nou la línia R15 en el seu tram català, tindria un cost de més 400M€. Per tant, és igual d’important treballar per les noves inversions com per mantindre les infraestructures ja existents, potenciant tots aquells projectes i iniciatives que vagin en la línia de la seua explotació i ús per a benefici de l’usuari (com seria el cas del projecte turístic d’El Caspolino, impulsat per la Fundació per la Preservació del Patrimoni Industrial Ferroviari, a Móra la Nova).

 

Endemés, el manteniment de la infraestructura de l’R15 a nivell de mercaderies ens possibilita créixer com a territori i facilita el desenvolupament econòmic de les comarques de l’Ebre. Tindre les infraestructures necessàries en bon estat causa un efecte crida per a una bona implantació industrial a la zona. És, per tant, de vital importància, mantindre esta línia com a estratègica dins del transport de mercaderies a Catalunya i l’Estat espanyol, perquè, a més, això ens assegura la viabilitat de la mateixa, una viabilitat de la que, al cap i a la fi, en sortim beneficiats també els usuaris i tot el territori.

Malgrat la situació actual, cal reconèixer que gràcies a 4 anys de lluita ciutadana com hem anat aconseguint millores:

  • Lo manteniment de dos serveis diaris que conecten la Ribera d’Ebre amb l’Aragó (concretament, amb Casp) i que Renfe volia eliminar el 2013.
  • Una rebaixa de tarifes (en vigor des de l’1 de gener de 2016).
  • Allargament d’un servei ja existent perquè inicie i finalitze el seu recorregut a Riba-roja i no a Móra la Nova (el de les 11.35h direcció BCN i el de les 6.10h direcció Riba-roja) i així dóna servei a tota la comarca i a poblacions com Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre.
  • Inversió de 13M€ per al manteniment adequat de la infraestructura (les obres ja han començat fa poc).img_5869

Igualment, encara queden pendents diferents actuacions de millora:

Responsabilitat de la Generalitat:

 

  • Creació d’una nova freqüència matinal en direcció Barcelona (ara hi ha un buit de quatre hores entre les 8.12h i les 12.11h, des de Móra la Nova).
  • Eliminació dels nous horaris que oficialitzen els retards (fins a 150 minuts al dia de trampa).
  • Renovació progressiva de la flota de convois.
  • Creació de l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de les Terres de l’Ebre perquè, entre d’altres, coordine entre elles les quatre operadores d’autobusos que oferixen servei al nord de l’Ebre (cinc al total del territori) i també les coordine amb el servei de tren i hi hagi un servei de tarifa integrada. Cal treballar perquè l’estació de Móra la Nova esdevinga efectivament intermodal.


(Recordem que la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, va aprovar una ressolució en este sentit el passat 14 de desembre. Demanem que es faça efectiva esta ressolució, així com la llei anterior del 2003 que regula la creació de les ATM. Per tant, l’ATM de les Terres de l’Ebre hauria d’estar creada de fa 14 anys)

 

Responsabilitat d’Adif / Fomento:

  • Reobertura de l’estació de Móra la Nova, com a estació de referència del nord de les Terres de l’Ebre i el manteniment i la conservació dels seus elements patrimonials.
  • Manteniment de la infraestructura (via, catenàries, etc) en les condicions adequades per evitar les incidències contínues.

 

Als representants polítics de les Terres de l’Ebre i als càrrecs de responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, els hi exigim unitat d’acció com a país a l’hora de defensar esta línia, els hi demanem que no pensin només de 4 en 4 anys, que és el que dura una legislatura, sinó que tinguen en compte que cal una planificació a més llarg plaç i pensar no només en natros que estem aquí ara, sinó també en el futur d’esta terra i de les generacions venidores. Un transport públic de qualitat és clau per a un equilibri territorial, és també una estructura d’estat.

 

Mos calen polítics dignes, perquè de la mateixa manera que no tots els mals de Catalunya són culpa de Madrid (tot i que una bona part sí), tampoc tots els mals de l’Ebre són només culpa de Barcelona. Los usuaris de l’R15 mos sentim maltractats i demanem a la classe política altura de mires i exigim una aposta ferma i clara per una mobilitat més justa. Natros seguirem mobilitzant-mos per aconseguir trens dignes i unes comunicacions per carretera més adequades. Acabem de complir 4 anys i complirem els que facen falta fins aconseguir un tracte equitatiu i just.

Lluitar Servix!!

Visca les Terres de l’Ebre!!

Volem trens dignes!!