Saltar al contenido.

COMUNICAT 102. Per què l’Ebre està donant per bona una planificació ferroviària que s’ha decidit des del Camp de Tarragona?

A més, l’estació de Tortosa recupera la normalitat en la venda de bitllets gràcies a les queixes dels usuaris i la plataforma

En la roda i comunicat de premsa del passat 3 de maig (comunicat 101) denunciàvem la pèrdua de serveis de l’estació de Tortosa a l’hora de vendre bitllets i la paràlisi de la Taula de Mobilitat que, en 10 mesos d’existència, no havia pres cap mesura mentre altres territoris com el Camp de Tarragona, avançaven en la seua planificació estratègica ferroviària (acord del 19 d’abril de 2018). Una setmana després de la nostra denúncia, Renfe havia solucionat els problemes de venda de bitllets de llarg recorregut i de pagament amb tarjeta a l’estació de la capital del Baix Ebre, mostra de que era no era un problema tècnic (quasi quatre mesos ha durat l’avaria) sinó de voluntat política o empresarial. En primer lloc, doncs, volem felicitar-nos per haver solucionat este problema, sense dixar de lamentar que haguem hagut de denunciar-ho públicament perquè s’hi actués.

 

També com a resposta a aquella nostra roda de premsa, i també justament una setmana després, l’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé es va reunir a Barcelona amb el Secretari General de Territori i Sostenibilitat, Ricard Font. Fruit d’aquella trobada l’alcaldessa va fer, posteriorment (l’11 de maig), una roda de premsa a Tortosa per a anunciar una sèrie de millores a la ciutat (aquí trobareu el contingut de la seua roda de premsa:

Nota de premsa ajuntament de Tortosa

Un parell de consideracions prèvies al respecte:

  • El que l’alcaldessa anuncia com a novetat o fita assolida per l’ajuntament que presidix és en realitat un acord de fa més d’un mes (signat el 19 d’abril) pres entre el mateix Ricard Font i cinc ajuntaments del Camp de Tarragona (Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca), un acord que es va prendre sense que hi hagués presència de cap ajuntament o institució ebrenca.

Enllaç de l’acord de 19 d’abril:

         Nota premsa Territori sobre millores al Camp de Tarragona

 

  • En l’esmentat document dels ajuntaments del Camp (que la plataforma ja havíem mostrat primer en la roda de premsa del 3 de maig) es parla ja de que -un cop enllestida la doble via del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Tarragona- la R16 tindrà quatre noves freqüències (dues per sentit) que uniran Tortosa amb Barcelona, però no se n’especifica l’horari concret. D’esta manera, la línia passaria de 10 a 12 freqüències diàries per sentit repartides de la següent manera: 8 serveis per la línia convencional (en color groc al gràfic adjunt) i 4 per la línia d’alta velocitat, LAV (en color blau al gràfic adjunt). És a dir, 8 que passaran per Tarragona ciutat, per la nova variant i a través de Vila-seca, i 4 que ho faran per l’estació de Perafort (la de l’AVE). Això implicaria una reducció de 10 minuts en el temps de trajecte dels trens que circulen per la línia convencional (ample ibèric, en groc) i que els trens que circulessen per la LAV (ample internacional, en blau) unirien Tortosa i Barcelona amb 1h 48 minuts.

 

Volem puntualitzar les millores anunciades:

 

  • En matèria de transport públic, l’alcaldessa de Tortosa és simplement una membre més de la Taula de Mobilitat, on hi són representats, a més, l’ajuntament d’Amposta, els quatre consells comarcals, el director de serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat, el director de l’IDECE i el delegat del Govern. En total 9 representants ebrencs. Caldria, doncs, actuar conjuntament i no individualment.

 

  • S’està donant per bona una planificació horària i de freqüències que afecta a les Terres de l’Ebre però que ha estat pactada directament des del Camp de Tarragona amb el Departament a Barcelona. Com sabem quines necessitats té el territori si la Taula de Mobilitat no s’ha reunit ni s’ha parlat amb tècnics, usuaris o plataformes socials? Per què donem per bo un acord que no ens ha tingut en compte com a territori i a sobre intentem vendre’l com a un progrés global?

 

  • La reducció de 10 minuts és insuficient tenint en compte que des del 2016 els horaris han anat allargant el temps de recorregut entre 8 i 20 minuts. Es tarda més ara que abans en fer el mateix recorregut. No és que els trens ara aniran molt més depressa, és que recuperaran els temps de viatge que es van perdre fa quasi dos anys. És positiu recuperar este temps? Sí, però no és honest oferir-ho com a una millora. A través de tres modificacions horàries, fetes en els darrers 15 mesos, s’han incorporat retards als horaris oficials que fan que avui tinguéssem a l’R16 un total de 284 minuts diaris de trampa inclosos als horaris.

 

  • Actualment, l’R16 té fins a 20 freqüències entre Tortosa i Barcelona: 10 d’anada i 10 de tornada. Les dues freqüències de més que ara s’anuncien (12+12) només beneficiaran les estacions de Tortosa i l’Aldea, però no pas les de l’Ampolla i l’Ametlla, que passaran de tindre’n 10 a tindre’n 8 (ja que dos de les actuals es desviaran per la LAV i es transformaran en servei semidirecte). A més, no es parla de cap millora per a Ulldecona, que no veurà incrementats els seus serveis.

 

  • És positiu que les estacions de Tortosa i l’Aldea estiguen connectades, tal com s’ha anunciat, amb la LAV i que s’establisca com a nova parada l’estació del Prat de Llobregat, que permetrà enllaç directe amb la línia de metro que porta a l’aeroport. Caldrà veure en quina franja horària s’oferirà este servei. I també és positiu que estos 4 trens que aniran per la LAV facen el trajecte en 1h 48 min (caldria dir, però, que actualment els trens mitja distància semidirectes –que entre Tarragona i Barcelona no s’aturen- tenen un temps de trajecte similar, només uns 15 minuts superior).

 

  • Constatem que les institucions ebrenques van a remolc dels acords presos entre la Generalitat i els cinc ajuntaments del Camp i a remolc de les demandes i denúncies dels moviments socials. Hi ha una manca d’implicació i de transparència preocupants i caldria actuar en positiu i prenent la iniciativa cm a territori. Demanem una reunió urgent de la Taula de Mobilitat per planificar les demandes de les Terres de l’Ebre i en la qual puga ser-hi present la plataforma, abans no siga massa tard i la planificació de la línia ja estiga definitivament decidida.

 

Anuncios

COMUNICAT 101: DENUNCIEM LA PARÀLISI DE LA TAULA DE MOBILITAT I LA MANCA DE SERVEI A L’ESTACIÓ DE TORTOSA

Fa 10 mesos que es va constituir la Taula i no se’n veuen els efectes i en fa 3 que l’estació de Tortosa no pot oferir tots els serveis de venda de bitllets

 

 

El passat 6 de juliol es va crear la Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, com a sucedani de l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM). Des de llavors, que sapiguem, els seus membres s’han reunit només una vegada i no tenim constància de cap acord important per a la millora del transport públic a les nostres comarques.

 

En aquell moment ja vam presentar la corresponent queixa a través del Síndic de Greugues i vam denunciar públicament que les funcions d’un i altre ens (Taula i ATM) eren substancialment diferents i que amb esta decisió les Terres de l’Ebre no hi sortien pas guanyant en matèria de mobilitat. Vista l’evolució, sembla més una maniobra per desactivar la ciutadania que no pas una acció efectiva. En tot cas, la societat civil continua – de manera voluntària- treballant i lluitant per unes millores que no apareixen a l’agenda política dels nostres representants, els quals en tenen l’obligació en tant que càrrec públic al servei del poble.

 

L’aplicació del 155 ha mermat l’autonomia de la Generalitat, en som conscients i per això hem donat més temps de marge, però considerem que ja hem sigut massa comprensius –han passat deu mesos des de la constitució de la Taula- i si ara no reivindiquem el que ens pertoca correríem el perill de ser excessivament condescendents.

 

Hem perdut dos interlocutors importants: el conseller Rull, injustament empresonat, i el Delegat de Govern a l’Ebre, Pallarés, injustament destituït. Esta és una mancança destacada, però la resta de membres de la Taula de Mobilitat, on són? Hi són representats, entre d’altres, els quatre consells comarcals, els ajuntaments de Tortosa i Amposta, l’IDECE (a través del seu director, sr. Masdeu) i el director dels SSTT de Territori, sr. Suárez.

 

Hi ha molts representants polítics que podrien estar treballant, avançant faena, fent propostes, tenint a punt solucions, fent reunions amb representants socioeconòmics i socials del territori per bastir una estratègia conjunta i mirar de fer-la possible quan tornés a haver-hi Govern. No ens consta cap acord pres per la taula en estos 10 mesos, ni ningú s’ha adreçat a nosaltres, com a plataforma, per articular cap lluita comuna, informar o coordinar. Es preveu que este 2018 puga enllestir-se, per fi, la doble via Vandellòs-TGN. Hauríem d’estar fent propostes com a territori: horaris, freqüències, tarifes, térmens de la continuïtat de l’Euromed, etc.

 

Paral·lelament, el Departament de Territori i Sostenibilitat continua tenint certa activitat, només cal entrar al seu web per veure que va licitant obres i fent actuacions: licitacions, adjudicació d’obres, gestió de l’aigua, etc. Ens preguntem per què les relacionades amb els trens de l’Ebre no es tiren endavant o ni tansols es tracten. Especialment destacat és l’acord pres pel Departament, a través del Secretari General, Ricard Font, amb els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca per impulsar les infraestructures estratègiques del Camp de Tarragona (adjuntem link de la nota de premsa al final del text), signat el 19 d’abril. I també estava vigent l’article 155 quan a finals de desembre de l’any passat l’ATM de Tarragona va decidir congelar les tarifes per al 2018. L’activitat del Departament continua, malgrat les dificultats, però a l’Ebre sembla que no arriba. Falta voluntat política del mateix Departamen i, sobretot, dels representants ebrencs que haurien de representar-nos.

 

D’altra banda, tampoc no hem sentit que cap membre de la Taula de Mobilitat s’haja queixat del deficient servei que oferix l’estació de Tortosa des del gener. I és que des de fa més de tres mesos a la taquilla d’esta estació no es poden comprar bitllets de llarg recorregut (Euromed, talgo, etc) i tampoc no es poden pagar les compres en tarjeta de crèdit (ja siga llarg recorregut o regionals). Segons ha pogut saber la plataforma es tracta d’un ordinador que s’ha espatllat i no s’ha reparat. Un problema informàtic no hauria de tardar tant de temps a solucionar-se, especialment tenint en compte la importància de l’estació i de la ciutat a la que dóna servei. Exigim la ràpida solució d’este problema que afecta tant a treballadors com a usuaris i lamentem que Renfe estiga dixant morir una estació vital per al territori. Cal que els representants polítics agafen cartes en l’assumpte, ja siga a nivell individual o a través de la Taula de Mobilitat, que hauria de vetlar per esta mena de situacions.

 

Nota premsa Territori sobre millores al Camp de Tarragona

 

NOVA MODIFICACIÓ D’HORARIS A L’R16

Us facilitem l’enllaç on s’expliquen els perquès i es faciliten els nous horaris de l’R16 durant les pròximes setmanes (en vigor des del 2 de novembre).

http://rodalies.gencat.cat/ca/actualitat/Mod_Horaris_R16_RT1_RT2

Així mateix, denunciem que en l’últim any, amb este, ja són tres els canvis d’horaris i cap d’ells ha sigut a millor. Estes obres són necessàries però arriben tard i no justifiquen més retards dels que ja portem assumits en els darrers mesos, amb els horaris tramposos que inclouen els retards i els oficialitzen i que suposen 177 minuts de retards fixes al dia a l’R16 i 150 a l’R15, això sense comptar els nous que s’implementen des del 2 de novembre.

En este enllaç us podreu descarregar el pdf amb els nous horaris:

http://rodalies.gencat.cat/web/.content/pdf/2017/Actualitat/30_10_Cartel-Info_Modif-Horarios-R16.pdf

 

Esta nova modificació consistix bàsicament a fer sortir els trens des de Tortosa entre 5 i 10 minuts abans, arribant a Barcelona a la mateixa hora que arribaven. Hi ha dos excepcions importants:

Lo tren que sortia de Tortosa direcció nord a les 10.45h ara ho fa a les 11.07h
(suma 22 minuts).

Lo tren que surt de Barcelona direcció sud a les 16.13h i que arribava a Tortosa a les 18.32h, ara arriba a les 19h (suma gairebé mitja hora de trajecte).

Denunciem que precisament este darrer tren (semidirecte) era un dels que més devolucions exprés acumulava. Amb esta amplicació del temps de trajecte, s’estalviaran moltes reclamacions i la durada passa a ser de gairebé 3h.

Els periodistes tarragonins premien la tasca comunicativa de la Plataforma

Trens Dignes, finalista als Premis Petxina Oberta 2017

El guardó el convoquen els periodistes del Camp de Tarragona i reconeix la tasca informativa que ha atès amb rigor i efectivitat els requeriments dels professionals de la comunicació

 

La Plataforma Trens Dignes Ebre-Priorat ha quedat finalista dels Premis Petxina Oberta 2017, organitzats pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. En la cerimònia d’entrega que va tindre lloc al Parc de l’Amfiteatre de Tarragona anit, el col·lectiu social va quedar en segona posició, per darrere de la guanyadora, Raquel Sans, cap del Delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona i per davant del gabinet de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la Plataforma Trens Dignes.

La Festa de les Petxines de la Informació és la cita anual dels periodistes tarragonins, durant la qual els col·legiats voten la Petxina Oberta, que reconeix la font informativa que ha atès amb rigor, diligència i efectivitat els requeriments dels periodistes, i la Petxina Tancada, que vol ser un toc d’atenció a aquella font informativa que, pel seu hermetisme i poca accessibilitat, ha dificultat la faena dels mitjans de comunicació.

Trens Dignes ha estat finalista per informar puntualment dels retards i problemes que es registren a la xarxa ferroviària del territori i per la disponibilitat a l’hora d’atendre els mitjans de comunicació. El jurat, format per tots els periodistes col·legiats –que també trien els nominats- i que voten in situ la mateixa nit de l’entrega dels premis, ha valorat també la tasca de lluita constant i desiteressada del moviment social.

En l’edició d’enguany, la Petxina Tancada ha estat per a l’alcalde de Tarragona i president de la Fundació 2017, Josep Fèlix Ballesteros (representat per Javier Villamayor) per la gestió de la informació durant els dies que va transcendir que els Jocs del Mediterrani s’ajornaven fins al 2018.

Tots tres finalistes a la Petxina Oberta 2017 van dirigir unes paraules al públic assistent i la portaveu de la PTD, Montse Castellà, acompanyada dels membres Llorenç Viña i Núria Caro, va voler posar de manifest que “defensar una mobilitat justa i equitativa és també reivindicar el tant necessari equilibri territorial”. Així mateix, va recordar que “tant de bo no calgués premiar la transparència i el fet de facilitar la informació, perquè voldria dir que la normalitat no és excepció”. Finalment, des de la PTD es va agrair la tasca dels professionals del periodisme, ja que “sense la vostra tasca, la nostra lluita no tindria tant de sentit ni tant de ressò. No seríem on som sense el vostre treball”, van concloure en els seus parlaments.

COMUNICAT 99 – Més de 14 anys de retard per a rebre un succedani

Avui (dijous 6 de juliol) s’ha presentat a Tortosa la Taula de Mobilitat a les Terres de l’Ebre. Des de la Plataforma Trens Dignes (PTD) continuem reclamant que es complisca la Llei de Mobilitat 09/2003 i que es cree una Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) i considerem la Taula una maniobra de distracció sense capacitat executiva ni de finançament. No sabem si s’ha actuat amb ignorància, desídia o malícia. Si és ignorància, haurien de conèixer la informació éssent que són càrrecs públics; si és desídia, demostra un greu desinterès i si és malícia, significa que coneixen la realitat i les solucions però decidixen actuar en sentit contrari. En tot cas, farem un seguiment exhaustiu per veure si la Taula és capaç de complir la llei i la ressolució del Parlament i continuarem reclamant ser-hi presents, en tant que grup d’interès i amparant-nos en el dret fonamental a la informació, que fins ara brilla per la seua absència.

A continuació us fem un resum de les conclusions que comparen Taula i ATM.

 

  • La Taula no és executiva ni té capacitat de gestionar el finançament

Una ATM, mitjançant el consorci que s’establisca, és l’òrgan gestor de la mobilitat territorial, amb unes importants competències en matèria de gestió i execució que una Taula de Mobilitat no té.

A l’articulat dels estatuts d’una ATM hi consten verbs com: executar, planificar, tramitar, aprovar pressupostos, etc. A l’articulat de la Taula hi diu: formular, proposar, estudiar, analitzar…
La Taula proposarà i altres disposaran.

Clarament no té les atribucions d’un Consell d’Administració d’una ATM, no té capacitat executiva real ni està composada pels mateixos òrgans de govern.               (Punt 4 document adjunt núm. 2)

 

  • La Taula de Mobilitat és un grup tancat

No hi són representades les plataformes ciutadanes, ni els sindicats, ni els operadors ferroviaris o de transport col·lectiu per carretera (autobusos), ni es contempla la possiblitat d’afegir-hi nous ajuntaments, com si passa en una ATM on, a través d’un òrgan de consulta i participació, hi són presents.
(Punt 1 document adjunt núm. 2)

 

  • La Taula està concebuda com a transitòria

Es parla de dos fases d’actuació, la primera per redactar un Pla Director de Mobilitat (PDM). Nosaltres demanem que es revise l’actual –al calaix des del 2010- i no que se’n faça un de nou perquè retardaria i encariria el procés; i la segona fase, que se subedita en primer lloc a la creació de la T-Mobilitat (concepte este, el de la T-Mobilitat que s’aplica només a tarifes i no a la resta de serveis, com freqüències o convois i que, a més, tardarà encara en implementar-se més d’un any, i només en proves a la zona de Barcelona) i, en segon lloc, a la construcció de la doble via Vandellòs-Tarragona (porten 20 anys per fer 40 km de via i l’horitzó més optimista també parla de 2018. Per no dir que és una obra que no depén de la Generalitat). A més, la T-Mobilitat regularà només tarifes, no implementarà noves freqüències o renovarà combois. Tindre la T-Mobilitat sense una ATM, és com tindre el carnet de conduir sense disposar de cotxe.

A més, la Taula té previst extingir-se quan entre en funcionament la T-Mobilitat, quan una cosa no té a veure amb l’altra.
(Punts 2, 6 i 7 document adjunt núm. 2)

 

  • 14 anys de retard per a rebre un succedani

La Llei 09/2003 de la Mobilitat en regula la seua creació, de les ATM. Portem 14 anys de retard com perquè ara se’ns vinguen a oferir distraccions i a inventar nous ens, com una Taula, que no tenen les mateixes funcions ni atribucions. És només un sucedani. Veurem fins a quin punt és capaç de resoldre els problemes reals que ja a dia d’avui existeixen en matèria de mobilitat i no poden esperar més a ser resolts.

 

  • La Taula té 11 articles, una ATM, 15 i afecten notablement la capacitat de l’ens – 5 són idèntics (matèries menors: elaboració de propostes, seguretat en el transport, anàlisi i estudi de l’evolució del mercat, etc. En negre)
    – 4 són similars però estan lleugerament i substancialment modificats (fent que la Taula perda completament la capacitat de decisió i de finançament. En blau)
    – 2 són nous: apareixen només a la Taula i no a l’ATM [els articles j) i k), poc rellevants. En roig].
    – i 4 són a l’ATM però no a la Taula [especialment greu l’article L) que fa referència directa a la intermodalitat. En roig].

 (Adjunt 3, comparatiu d’articles entre la Taula i l’ATM)

 

  • El Parlament, ajuntaments i consells comarcals reclamen l’ATM

Una moció de finals del 2016 aprovada a nombrosos ajuntaments de les Terres de l’Ebre (entre ells Amposta i Tortosa) i a tres dels quatre consells comarcals del territori (a excepció feta del de la Terra Alta) insta al Govern de la Generalitat a la creació immediata de l’ATM de les Terres de l’Ebre “o de qualsevol altre organisme que tingui les mateixes atribucions i competències”. Ha quedat demostrat que no ens trobem en este escenari, ja que les competències són diferents i la Taula és un intent de distracció.

La mateixa moció va ser aprovada per la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, el 14 de desembre de 2016. Cal destacar l’ampli consens aconseguit entre els diferents grups parlamentaris ja que, a excepció del punt 1 on el PP es va abstindre, tots els altres van ser aprovats per unanimitat.

 

  • Altres territoris tenen ATM i funcionen amb gran èxit

Les ATM de Tarragona, Lleida i Girona van ser creades els anys 2003, 2005 i 2006 respectivament i el Sistema d’Integració Tarifària a este mateixes zones el tenen implantat des de 2007 i 2008. Això comporta un gran èxit de funcionament en aquells territoris on està en funcionament, amb enormes beneficis per als ciutadans pel què fa a la intermodalitat i al sistema d’integració tarifària, que fan que el nombre d’usuaris augmente, davant la fiabilitat del servei, mentre a les Terres de l’Ebre l’ús del transport públic baixe, per la precarietat de l’oferta.

 

Exemple de trajecte en tren:

– l’Ametlla de Mar            –   Tarragona = 5,60 €   (sense ATM)
– l’Hospitalet de l’Infant –   Tarragona = 1,95€ – 2,35 €  (amb ATM i integració tarifària)

 

  • Ens preguntem:

Per què tota l’energia que invertixen els representants polítics en fer-nos creure que una Taula és el mateix que una ATM, no l’usen per ficar-se a treballar de veritat i constituir l’ATM de les Terres de l’Ebre? Per què hem de ser diferents nosaltres a la resta de vegueries? Per quin motiu no volen realment crear l’ATM, quan ho marca la llei i ho demana el Parlament?

 

Adjuntem tres documents en pdf:

1- Conveni de la Taula de Mobilitat (ni a la premsa ni a la Plataforma ni altres agents del territori se’ns ha facilitat de manera oficial, hem hagut de buscar vies alternatives per tindre el redactat, fet que considerem lamentable)

https://trensdignesebre.files.wordpress.com/2017/07/1_taula_conveni-ebre3.pdf

2- Argumentari comparatiu ATM-Taula.

https://trensdignesebre.files.wordpress.com/2017/07/2_argumentari-comparatiu-atm_taula3.pdf

3- Articles – diferències

https://trensdignesebre.files.wordpress.com/2017/07/3_articles_diferencies3.pdf

COMUNICAT 98. Responem amb arguments a les excuses de Renfe, al respecte de l’Euromed

Renfe diu:

L’objectiu és enllaçar capitals de província en el menor temps possible de viatge i no es preveu de fer excepcions o canvis perquè s’aturen a l’Aldea (Baix Ebre).

Resposta:

L’Alta Velocitat o Velocitat Alta a l’Estat espanyol, ja siga feta amb Euromed o amb AVE i amb ample ibèric o UIC, té nombrosos exemples de ciutats que no són capital de província i on l’AVE sí hi fa parada: Tardienta (Huesca), Guadalajara-Yebes (Guadalajara) Puente Genil-Herrera (Córdoba), Antequera-SantaAna (Málaga) o Calatayud (Zaragoza). I en tot cas, dins la previsió de divisió territorial a Catalunya, la Vegueria de l’Ebre equival a la divisió provincial, per la qual cosa li correspondria també una parada de l’Euromed.

 

Estes localitats que són excepcions que Renfe no deu recordar, tenen un número bastant inferior de població beneficiada (per exemple, Tardienta no arriba als 1000 habitants). El nostre territori fronterer avasta un diàmetre d’uns 75 km, amb una àrea d’influència de més de 60 municipis del sud de Catalunya, nord de Castelló i est d’Aragó i uns 350.000 habitants. La ciutat de referència d’este ampli terrtori és Tortosa, tot i que l’estació central de les Terres de l’Ebre és la de l’Aldea-Amposta-Tortosa, situada a cavall d’estos tres municipis.

 

Espanya és, paradoxalment, el segon país del món, només per darrere de Xina, amb més quilòmetres d’alta velocitat, tot i que les xifres de viatgers estan molt allunyades d’altres països avançats amn una xarxa més reduïda: el 2008, França va tindre 113 milions de passatgers; Japó, prop de 300 i Espanya no va arribar als 20 milions d’usuaris. És hora d’aplicar la racionalitat a la mobilitat, no descuidar els desplaçaments de proximitat –que són els que usa la immensa majoria de la ciutadania- i permetre a nuclis de població i territori importants accedir a l’alta velocitat quan la seua densitat poblacional i la seua demanda ho justifiquen, com és el cas de les Terres de l’Ebre.

 

 

Renfe diu:

Des de Renfe remarquen que l’aturada d’estos trens d’alta velocitat a l’Aldea és una solució de caràcter temporal que deixarà de tindre vigència quan entre en funcionament la doble via entre Vandellòs i Tarragona. Afirmen que és una mesura de millora del servei de la línia R16 per al qual la Generalitat els hi paga i que en cap cas és per establir una oferta perdurable de trens Euromed a l’Aldea.

Resposta:

Estem d’acord en que la temporalitat ha d’afectar al preu (a dia d’avui bonificat per pal·liar les continuades incidències dels regionals i rodalies) però no pas al fet de l’aturada en sí. Entenem que el coll de botella de Vandellòs no admet més freqüències a dia d’avui, però un cop la variant Vandellòs-Tarragona amb doble via estiga enllestida i es recupere fiabilitat en el trànsit de regionals (veurem quan serà), l’estació central de les Terres de l’Ebre també mereix i necessita l’aturada de trens de velocitat alta, com qualsevol altra estació del Corredor Mediterrani, i llavors sí a preu convencional amb la tarifa comercial que corresponga, de manera que hi haja oferta de serveis de rodalies amb puntualitat i freqüències adequades i, a la vegada, hi haja també servei d’Euromed, amb un ventall de possibilitats que permeta a l’usuari viatjar a Barcelona-Tarragona de manera directa, semidirecta o de proximitat (amb aturades a totes les estacions). Naturalment, també reclamem poder connectar-nos amb normalitat amb el País Valencià, amb un Euromed que ens hi deixe pujar per viatjar sentit sud i que oferisca el servei integral –tal com reclamàvem en l’acció d’ahir- i també amb un servei de rodalies que vincule l’Ebre amb Castelló (al respecte ja hi ha hagut diverses inciatives parlamentàries que, però, encara no han donat el seu fruit).

El conveni actual entre la Generalitat i Renfe, pel què fa a l’Euromed, afecta el tram català. D’acord. Si l’excusa és que en este conveni no es contemplava res més, que en facen ara un altre de nou per cobrir estes noves necessitats plantejades. Reclamem, simplement, sentit comú.

 

FOTO: Juan Revillas

 

Per últim, volem afegir un nou element damunt la taula:

El criteri d’equidistància

Els Euromed fan aturades a Alacant, València, Castelló, Tarragona i Barcelona i la distància entre estes estacions catalanes i valencianes és d’uns 100 km entre cadascuna d’elles, aproximadament. El greuge que es produïx entre Castelló i Tarragona, just quan es canvia de comunitat: ens trobem un tram on hi ha uns 200 km durant els quals el tren no fa cap parada (a excepció feta dels que sí ho fan des del mes de novembre, esclar). És, per tant, de sentit comú, establir una parada a les Terres de l’Ebre, ja que es continuaria amb la lògica evolució de fer una aturada cada 100 km. Sinó, ens trobaríem amb l’inexplicable situació d’haver de desplaçar-nos quasi 100 km al nord o al sud (Tarragona o Castelló) per poder pujar a un Euromed. Resulta excessiva la distància entre Tarragona i Castelló, estos 200 km, en un tram central i en ple Corredor del Mediterrani.

 

Per tant, reclamem:

  • A Renfe que oferisca un servei digne, integral i permanent a les Terres de l’Ebre, amb regionals de qualitat i trens d’alta velocitat, com l’Euromed (ara a preu bonificat i, després, un cop enllestida la doble via Vandellòs-Tarragona, a preu comercial).

 

  • A la Generalitat que no se’n rente les mans, que defense els interessos de Catalunya (qui defensa una part del país, el defensa tot) i que done suport a la ciutadania i treballe amb Renfe perquè l’Euromed a l’Ebre siga un servei estable, durador i complet, tant cap al nord com cap al sud i que, si s’escau, teixisca ponts de diàleg amb la Generalitat valenciana pel benefici del conjunts dels seus habitants.

 

Informem que en les properes setmanes, tenim la intenció de sol·licitar una reunió formal amb responsables de Renfe per abordar estar situació. No ens resignem a un trist comunicat ple d’excuses. Si solucionessen els problemes que generen amb la mateixa cel·leritat que responen per escrit i matusserament a les nostres mobilitzacions, potser no seríem on som. Lluitarem fins al final per assolir una mobilitat justa.

COMUNICAT 97. QUE L’EUROMED OFERISCA UN SERVEI COMPLET I PERMANENT

Una vintena de persones es desplacen en tren fins a Castelló en un viatge reivindicatiu que reclama que des de l’Ebre també es puga viatjar cap al sud amb Euromed

 

Sota el lema ‘Volem pagar’ una cinquantena de manifestants s’han concentrat a l’estació central de les Terres de l’Ebre Sud, la de l’Aldea-Amposta-Tortosa, per reclamar poder viatjar amb Euromed cap al País Valencià, una possibilitat que a dia d’avui Renfe no permet.

Els manifestants han mostrat el seu rebuig a este fet inverossímil que fa que des de les Terres de l’Ebre es puga fer servir l’Euromed en direcció nord però no cap al sud. “No és un problema tècnic, el tren ja s’atura, ni tampoc de pressupost, ja que estem disposats a pagar el que el bitllet coste i no demanem cap tracte tarifari especial, és simplement una qüestió de manca absoluta de voluntat política, tan trist com això”.

Els assistents a l’acte s’han concentrat a l’andana just en el moment en què l’euromed de les 9.30h s’aturava provinent de Barcelona, amb els diputats participants ja a bord. D’aquestes persones concentrades, una vintena, han accedit al tren al crit de ‘Volem pagar’. En esta ocasió, els interventors ens han permès accedir al tren amb normallitat i, a més, en cap moment del recorregut no ens han demanat el bitllet. I és que els participants en l’acció han hagut de comprar-se el bitllet entre Tarragona i Castelló davant la impossibilitat de fer-ho des de l’Aldea mateix perquè Renfe no permet esta opció. Així, han acabat pagant més del trajecte realment fet. “Quan diem ‘Volem pagar’, este dient que volem usar el transport públic, que volem pujar al tren legalment i pagar pel trajecte fet, ni més ni menys. Demanem, simplement, que un tren que ja s’atura a l’estació, admeta passatgers per dirigir-se a la següent parada cap al sud”. El problema, però, no és només econòmic, ja que avui, en tractar-se d’un acte reivindicatiu amb nombrós seguiment d’activistes i representants polítics i la presència dels mitjans de comunicació, els interventors han fet la vista grossa i han permés els manifestants accedir al tren, però habitualment, els mateixos revisors fiquen molts problemes als ciutadans de l’Ebre que volen pujar al tren per desplaçar-se cap a Castelló o València, al·legant que, pel que fa al sud, “esta és només una estació de baixada, no de pujada”, encara que hagen comprat un bitllet des de Tarragona. S’han donat situacions límit denunciades per usuaris a esta plataforma en què no s’ha deixat pujar els viatgers o que han hagut de discutir perquè els deixessen fer-ho. Així, pel que fa a la connexió amb el País Valencià, l’Euromed acaba passant de llarg de les Terres de l’Ebre a efectes reals, tot i aturar-s’hi.

Membres i portaveus de la PTD, amb lo bitllet que han hagut de comprar entre Tarragona i Castelló. Foto: Agència Catalana de Notícies

No demanem cap nova aturada ni cap tracte tarifari especial, sinó simplement que, pagant el preu comercial que corresponga i s’estipule, se’ns permeta pujar a un tren que ja a dia d’avui s’atura a la nostra l’estació central, per així continuar el viatge cap al sud i a la inversa, perquè tampoc els usuaris de València o Castelló poden comprar bitllets per vindre cap a l’Ebre amb Euromed, sí en canvi cap a Tarragona i Barcelona, passant de llarg de les Terres de l’Ebre a efectes reals, malgrat fer-hi parada. El viatge reivindicatiu s’ha desenvolupat amb tota normalitat, els activistes i representants polítics han arribat sense incidències fins a l’estació de Castelló (a les 10.18h), des d’on a les 10.50h han agafat un talgo de tornada, direcció Terres de l’Ebre (11.55h), Tarragona i Barcelona.

Estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa

Antecedents:

L’euromed fa vint anys que està en funcionament unint València (o Alacant) amb Barcelona pel Corredor Mediterrani i feia vint anys que passava de llarg de les Terres de l’Ebre, de manera que entre Castelló i Tarragona no hi havia cap parada (són uns 200km) i quan, a més, entre cada aturada hi ha habitualment 100km (Alacant-València-Castelló / Tarragona-Barcelona).

 

Des del novembre passat, gràcies en gran part a la lluita ciutadana cívica i sostinguda en el temps, dels 16 euromed que passen per l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta se n’aturen 8, però l’oferta encara està mancada i només et permeten viatjar per territori català, és a dir, de l’Ebre cap a Tarragona i Barcelona i viceversa.

 

L’explicació que es dóna, tant des de Renfe com des de la Generalitat de Catalunya, de que l’Euromed a l’Ebre és un servei temporal mentre no s’acaben les obres de la variant de Vandellòs-Tarragona i per pal·liar les mancances dels rodalies i regionals, responem dient que les Terres de l’Ebre mereixem una estació central per a trens d’alta velocitat, tant per criteris de població, com de pes polític i històric, com d’equidistància (perquè, així, hi ha una parada cada 100km, apròximadament), que exigim que l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa siga comercial a tots els efectes, de connexions i freqüències, com qualsevol altra estació del Corredor Mediterrani, i que hi ha moltes altres estacions d’AVE, per exemple, que no són capital de província (una altra excusa que se’ns dóna), amb molta menys incidència en quant a número d’habitants, i que sí disposen d’aturada (Tardienta, Calatayud, Puente Genil, etc).

 

Seguirem lluitant per allò que és just, que és poder pujar a un tren per viatjar a l’estació següent. El que no és de rebut és que la ciutadania hage de reivindicar allò que és de sentit comú. Reclamem, simplement, normalitat i que l’Euromed oferisca un servei complet i permanent, que siga un tren que ha arribat per a quedar-se, a tots els efectes.

Estació de Castelló

_______________________________________

Representants polítics que han fet el viatge reivindicatiu:

Diputats al Parlament de Catalunya: Ferran Civit (ERC, JxSí), Sergi Saladié (CUP), Carles Castillo (PSC), Carles Prats (Demòcrates, JxS) i Francisco Javier Domínguez (C’s).

 

Altres representants: Dani Andreu (ERC, president del Consell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l’Aldea), Carme Navarro (ERC, presidenta del Consell Comarcal del Montsià, Gemma Carim (PDeCAT, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre), Miquel Aubà (Senador ERC), Jordi Gaseni (alcalde de l’Ametlla de Mar i vicepresident de l’AMI), Teresa Esmel (PSC, alcaldessa de Godall), així com representants dels sectors socioeconòmics, com el portaveu de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril a Tarragona, Carlos Montejano, i els secretaris generals de CCOO i UGT a les Terres de l’Ebre, Josep Casadó i Valentí Marín.

 

Així mateix, també s’han desplaçat fins a l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa per donar suport a l’acció, tot i no poder viatjar fins a Castelló, Enric Roig (PSC, regidor de Tortosa i vicepresident del Consell del Baix Ebre), Cristina Bel (regidora de Movem Tortosa), Adam Tomàs (ERC, alcalde d’Amposta), Mònica Sales (Presidenta PDeCAT a l’Ebre), Josep Maria Franquet (president del Consell Econòmic i Social), Maria Beltran (PSC, alcadessa de Tivenys) i representants del sindicat USOC.

[demanem disculpes si ens deixem algú, estos són tots els noms que nosaltres hem pogut comprovar]

Així mateix, han donat suport a l’acció tot i no assistir-hi: Compromís, Catalunya Sí Que Es Pot, ANC Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural Ebre.